Els missioners de la C.M. (Pares Paüls) volien que la Companyia de les Filles de la Caritat també vingués a Espanya.
El 1782, sis joves: quatre catalanes i dues aragoneses, van arribar a la ciutat comtal i al que és l’actual església dels mercedaris, de la Plaça Castella, es van conèixer, van pregar juntes i van marxar cap a França, el 18 de març de 1782, per a formar-se com a Filles de la Caritat.
Manuela Lecina; Esperanza Blanc; Josefa Miquel; Lucía Reventós; Antonia Andreu; Teresa Cortés.
CASA ESGLÉSIA C.M. (1704-1823)
Carrer Tallers,77 – Plaça Castella
L’espai urbà, anomenat Plaça de Castella, va ser la primera llar dels Missioners Paüls a Espanya. L’església de Sant Pere Nolasc ens arriba com un resum de la gran obra del Seminari Paül: vida espiritual, fecunditat vocacional i punt de partença per crear noves fundacions. Al 2004 hem celebrat el tercer centenari de l’arribada de la Congregació de la Missió a Espanya, entrant per Barcelona. També a aquesta ciutat arribarien, 86 anys més tard, les primeres Filles de la caritat amb la valuosa ajuda dels Missioners.
La Congregació de la Missió ( Pares Paüls), va passar de Roma a Espanya en 1704, gràcies a l’ardiaca Major de la Catedral de Barcelona, Francesc Santjust, que més tard es va fer missioner. La seva casa va ser la primera residència de la C.M., situada al carrer Tallers,77.
La primera església de la C.M. va ser construïda de 1710 a 1746. Tenia la seva entrada pel claustre interior de la casa. En forma de creuer, consta d’elevada nau central i de dues capelles laterals, d’estil renaixentista.
A l’altar major: a dalt el Bon Pastor i les santes Madrona i Maria de ervelló (ambdues de Barcelona) més avall Sant Pere i Sant Pau. Al centre la Immaculada (avui la Mercè). A la cúpula el fresc de J. Flaugier, que representa la glorificació de Maria. A les urnes dels costats, St. Vicenç de Paül i St. Carles Borromeu.
El pòrtic exterior amb les columnes, va ser construït el 1947, en enderrocar la casa i amb els materials del claustre.
Actualment, l’església està confiada al PP. Mercedaris.
HOSPITAL DE LA SANTA CREU (1790-1792)
Carrer Egipcíaques – Hospital,56
La “Casa de Convalescència” del segle XVII, va ser la primera residència de les Filles de la Caritat a Espanya. Actualment és el Consell Superior d’Investigacions Científiques.
El 26 de maig de 1790 tornaven a Barcelona, cinc de les sis primeres Filles de la Caritat espanyoles. Antònia Andreu es va quedar a París.
El primer servei va ser atendre les dones malaltes i després els nens abandonats. Hi van estar prop de 2 anys.
Les primeres notícies d’un emplaçament al Raval on es guarien malalts ens porten a final del segle XII o principi del segle XIII... En aquest indret es portà a terme la construcció de l'Hospital de la Santa Creu a partir de 1401, com a resultat de la fusió de tots els hospitals de la Barcelona medieval.
L’any 1926 l’edifici fou comprat per l'Ajuntament, que inicià la seva reconstrucció. Actualment el conjunt d’edificis s’ha convertit en un referent cultural de la ciutat, on hi ha entre d’altres serveis: la Biblioteca Nacional de Catalunya, l'Escola Massana, l'Institut d'Estudis Catalans, les Biblioteques públiques de Sant Pau i de la Santa Creu.
LA INCLUSA - MATERNITAT (1846)
Ramalleres , 17
El 23 de novembre de 1853 els primers nens i nenes de l’Hospital de la Santa Creu van ser traslladats a la “Casa dels Pobres infants orfes” Als locals de la Casa del número 17 del carrer de Ramalleres al Raval. Dinou infants de la sala de lactància i tretze desmamats. Els nens eren atesos per les Filles de la Caritat juntament amb nou nodrisses.
A la façana encara es conserva el torn on es dipositaven els nens així com el forat on deixaven l’almoina amb les dades dels infants (nom, cognom, data i lloc de naixement). Es tocava una campana per a avisar que hi dipositaven la criatura. El torn es va tancar l’any 1931.
Al 1920 els infants passen a la nova Casa de Maternitat, a la Travessera de les Corts, 131.
CASA CARITAT (1879)
Montalegre, 13
1362: Monestir de RR. Canoneses
1593: Seminari Conciliar
1803: Hospici Casa Caritat
1829: Les Carmelites de la Caritat (al 1854 hi mor la fundadora: Joaquima de Vedruna)
El 8 de setembre de 1879, s’hi estableixen les Filles de la Caritat per a atendre els necessitats. Al 1918 hi havia uns dos mil acollits. Va ser un centre general de beneficència i promoció de la joventut. Hi feien tota mena d’arts manuals a més d’escola: tipografia, fusteria, sastreria, costura, pintura... Al segon pati hi ha inscripcions pedagògiques a les parets.
A l’església hi ha, als finestrals, St. Vicenç i Santa Lluïsa de Marillac, així com una capella dedicada a la Verge Miraculosa, inaugurada el 27 de novembre de 1908
Durant 78 anys hi van realitzar el seu servei en aquesta zona fins que les Obres es van traslladar als edificis de les Llars Mundet, el 1957, a la Vall d’Hebron.
LA CASA MISERICÒRDIA
Elisabets, 8 i 10
Les Filles de la Caritat hi són des del 1920
L´origen de la Casa de Misericòrdia es remunta a l’any 1581, quan el seu fundador, el sacerdot i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Diego Pérez de Valdivia, consternat per el gran nombre de persones pobres que havia als carrers de la ciutat sense sostre on allotjar-se, va obtenir l’ajut del Consell de Cent, per a fundar un asil en la Casa dels Àngels. Aquest asil adoptaria poc després, el 24 de febrer de 1584, el nom d´Hospital de Nostra Senyora de la Misericòrdia.
L’any 1684 es va singularitzar l’activitat d’aquesta institució, en acordar el Consell de Cent que la seva dedicació es concretés en l´acolliment de "donzelles necessitades d´ampar". El 28 de juliol de 1920, les Filles de la Caritat s’hi fan càrrec d’aquest servei d’acollida de noies. Abans del 1936 hi havia acollides més de 200 nenes entre 5 i 16 anys. La institució es mantenia gràcies a: la renda d’algunes propietats, la pensió anual de l’Ajuntament, donatius de persones, del que treien de les labors delicades que feien les Germanes i les nenes de la Residència. A Llavaneres hi tenia el Sr. Masriera una finca que servia de lloc de vacances de les nenes que anaven per grups de juny a setembre.
El 12 d’agost de 1936, les Germanes van haver de retirar-se i les nenes van ser traslladades a altres residències o a casa seva. Acabada la guerra i amb el nom de “Ntra. Senyora de la Misericordia!, la casa tornà al seu ritme i es dedicà a l’ensenyament i atenció de les nenes internes i a Residència d’àvies (nenes internes que no tenien família.
Al 1972 trobem el primer canvi notable amb la reforma educativa. L’any 1975 es publicà al BOE la fusió de l’escola internat “Ntra. Sra. De la Misericòrdia! Amb l’escola parroquial “Santa Ana” de la parròquia del Carme de Barcelona, també dirigida per les Filles de la Caritat. El nou centre escolar es va anomenar “Escola Labouré” i estava situat al carrer Elisabets 8 i 10 i St. Antoni Abat,10. En un principi només hi assistien nenes. A partir de 1979 comença a ser mixte.
A partir de setembre de 2005, tota l’escola Labouré compartirà el mateix edifici, al carrer Elisabets, 8-10- Comença una nova etapa.